El setembre del 2011 llegia que continuaven les feines per arreglar edificis destrossats durant el terratrèmol del maig anterior a la població de Llorca, a Múrcia.
Sempre que hi ha una desgràcia natural, que afecta vides humanes, la societat estén totes les ajudes per col·laborar amb la població.
I el meu pensament em du, totes les vegades, en l’origen, els inicis del problema, temps enrere, l’establiment de l’assentament i el perquè es va assentar en aquest lloc i no en un altre.
A l’Empordà m’explicaven que segles enrere s’esperava l’arribada de ramats per veure on s’estiraven per anar a dormir, doncs habitualment busquen llocs secs, còmodes, etc. És a dir, llocs hàbils per ser habitats.
Evidentment hi ha molts altres motius, apart d’aquest esmenat, per la fundació d’un assentament, com podria ser en aquest cas de Llorca el de resseguir la via de comunicació entre el Llevant i l’Andalusia Oriental.
Però arribats al punt on som ara, amb la informació que tenim, històrica i de predicció i abast de terratrèmols, em pregunto si, així com passa amb les zones inundables, on els plans urbanístics posen limitacions al creixement per establir noves edificacions o elements fixes, doncs que també n’aprenguéssim per evitar el creixement en zones on la natura ja s’ha mostrat i es seguirà mostrant impertorbable.
Olga Guday